· 

Mor una óssa a Vielha per l’atac d’un altre plantígrad. Ipcena qüestiona la causa oficial i demana que s’investigui més


El Conselh Generau d’Aran afirma que va patir nombroses ferides d’un ós mascle || Estudien la filiació dels dos animals

 

El Conselh Generau d’Aran va informar ahir que una óssa d’un any i mig de vida va morir recentment a les mans d’un altre plantígrad, segons ha confirmat la necròpsia duta a terme pels tècnics del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre les restes de l’animal, trobades el passat 16 de maig al terme municipal de Vielha e Mijaran. Un particular va donar l’avís al trobar desenes de voltors al voltant del cadàver, que va poder ser recuperat per agents del mateix Conselh.

Segons els informes forenses, la causa de la mort de l’animal va ser molt probablement un atac dut a terme per un altre ós, ja que durant la necròpsia es van poder identificar diversos traumatismes resultat de mossegades i esgarrapades (avantbraç trencat per mossegades, morro arrancat i ferides d’ullals a la part posterior) i d’altres resultat d’una caiguda (maluc i la pràctica totalitat de les costelles del costat esquerre partides) que li van causar la mort. Aquests informes, a més, s’han de complementar amb els resultats de les anàlisis genètiques addicionals per intentar esbrinar la filiació tant de la víctima com de l’ós agressor.

 

Ipcena qüestiona la causa oficial i demana que s’investigui més

 

El secretari general d’Ipcena, Joan Vàzquez, va assegurar ahir que l’organització ecologista exigirà avui a la conselleria de Territori i Sostenibilitat que ampliï la investigació sobre la mort de l’óssa que ahir va comunicar el Conselh Generau d’Aran, ja que, segons afirmen experts consultats per Ipcena, “és altament improbable que un ós mascle mati una femella gairebé adulta, i també que una femella acabi amb la vida d’una óssa”. Segons Vàzquez, “no és descartable” que la mort de l’óssa fos provocada per trets d’un caçador furtiu, ja que “els óssos són el seu principal enemic”. “Els mascles sí que maten cries per evitar la competència futura”, va recordar Vàzquez, “però no femelles amb les quals es podrien reproduir en poc temps”.

 

Font: Diari Segre